Conceptes bàsics de jubilació

En aquest apartat trobarà els conceptes bàsics relacionats amb la jubilació, molts d'ells derivats de la legislació vigent per la qual es regeix la Seguretat Social a Espanya.

Base de cotització mensual

La base de cotització mensual és la quantia sobre la qual s’apliquen els percentatges de les deduccions establertes per llei per obtenir les quotes que un treballador ha d’aportar a la Seguretat Social. Cal recordar que les dietes, transport, roba de feina o material no s’inclouen a la base de cotització si no superen el 20% del IPREM mensual (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples). No obstant, la base de cotització sí que té en compte la part proporcional mensual de les pagues extres. Són dos pagues extres obligatòries a l’any, però alguns convenis tenen més; s’han de multiplicar pel número de pagues extres a l’any que es tinguin i dividir entre 12 mesos.

Totes les nòmines especifiquen la base de cotització, habitualment a la part inferior del document.

Base reguladora

La base reguladora és la que determina els diners de la pensió, tot i que no s’ha de confondre amb la pensió de jubilació, ja que hem de fer una sèrie d’ajustos sobre aquesta base reguladora.

Tot i així, el primer que s’ha de fer és calcular la base reguladora i, per realitzar aquest càlcul, necessitem les bases de cotització dels últims anys cotitzats, que apareixen a la nòmina del treballador, sense tenir en compte les pagues extres. Abans de la reforma de 2013, per fer aquest càlcul s’agafaven les bases de cotització dels darrers 15 anys immediatament anteriors a la jubilació (180 mesos); però la reforma portarà progressivament a tenir en compte els últims 25 anys (300 mesos), per aquesta raó des de 2013 el temps s’ha anat i s’anirà incrementant un any per cada any que passi fins a arribar als 25 anys al 2022.

Cal recordar que les bases dels dos anys anteriors a la jubilació són comptades pel seu valor nominal, però la resta s’actualitza segons l’índex de preus de consum.

D’aquesta manera, a partir de 2022, la base reguladora serà el coeficient resultant de dividir les bases de cotització dels darrers 300 mesos entre 350.

Per calcular la pensió, però, s’han de fer més càlculs i tenir en compte els anys cotitzats a la Seguretat Social. Com a mínim, és requisit indispensable haver cotitzat durant 15 anys per tenir una pensió pública, dels quals dos anys s’han d’haver cotitzat en els darrers 15 anys. Amb aquestes condicions es pot accedir a cobrar el 50% de la base reguladora; a partir d’aquí, quants més anys s’hagi cotitzat, més alt és aquest percentatge, fins arribar al 100% per haver treballat els anys mínims exigits, que abans de la reforma eren 35 anys i s’anirà ampliant progressivament fins als 37 anys. Qui vulgui jubilar-se als 65 anys cobrant la pensió completa haurà d’acumular una cotització de 38 anys i 6 mesos en aquella edat.

Com la base reguladora és una mitjana de totes les mensualitats, habitualment és menor que la última base de cotització. Per això, la pensió de jubilació sol ser menor que l’últim salari.

Tanmateix, cada any que s’allargui la jubilació, es bonificarà amb un 2% anual si s’ha cotitzat menys de 25 anys i un 2,75% si s’ha cotitzat entre 25 i 37 anys. Si es sobrepassa els 37 anys, l’incentiu anual serà del 4%.

Edat legal de jubilació

Abans de la reforma de 2013, l’edat legal de jubilació era els 65 anys. Amb la reforma, s’anirà ampliant progressivament fins arribar als 67 anys l’any 2027. Cal recordar que aquesta és l'edat en què es pot jubilar tenint dret al 100% de l'import de la seva jubilació si compleix els requisits. 

També es pot jubilar més tard si ho desitja; cada any que s’allargui la jubilació, es bonificarà amb un 2% anual si s’ha cotitzat menys de 25 anys i un 2,75% si s’ha cotitzat entre 25 i 37 anys. Si es sobrepassa els 37 anys, l’incentiu anual serà del 4%.

Factor d'Equitat Intergeneracional (FEI)

Nou concepte que introdueix la reforma de 2013. Es tracta d’un coeficient que té en compte la mitjana de l’esperança de vida en el moment d’accedir a la jubilació. Serà vigent a partir de l’any 2019, amb l’objectiu que la Seguretat Social pugui fer front a la despesa en pensions públiques. D’aquesta manera es garanteix que l’Estat pugui pagar les pensions tot i l’augment de l’esperança de vida, que suposa cobrar la jubilació durant més temps, al marge dels anys cotitzats. En realitat, es cobrarà el mateix capital en total, però com els anys de vida són més, les quotes mensuals es redueixen. Això vol dir que a mesura que augmenti l’esperança de vida de la població, la quantia mensual de la pensió disminuirà de manera proporcional. Aquest factor es revisarà cada cinc anys.

Factor de revalorització anual

Les pensions es calculen anualment en funció de l’índex de revalorització. Anteriorment, les prestacions s’actualitzaven en funció de l’evolució de la inflació, l’IPC o pujada de preus, però la reforma de 2013 contempla també altres factors per tal de garantir la sostenibilitat del sistema. Així, a més de la inflació, ara també s’ha de tenir en compte l’evolució de l’economia, del dèficit públic i els ingressos i despeses de la Seguretat Social. Concretament l’índex de revalorització té en compte quatre factors:

 

  •          Diferència entre ingressos i despeses de la Seguretat Social.
  •          Inflació mitjana.
  •          Creixement en el número de pensions.
  •          Diferència entre altes i baixes (taxa de substitució de les pensions).

 

Aquesta fórmula permet majors revaloritzacions en anys de bona situació financera de la Seguretat Social i menors, en anys en què es produeixi un empitjorament.

No obstant, s’ha garantit que l’augment anual de la pensió no sigui mai inferior al 0,25%, i també que no sigui mai superior a la inflació més un 0,5%. De totes maneres, quan la revalorització sigui inferior a la inflació, el pensionista perdrà poder adquisitiu.

Factor de sostenibilitat

El factor de sostenibilitat està format per dues fòrmules:

- Factor d'equitat intergeneracional, que té en compte l'esperança de vida (veure definició específica)

- Factor de Revalorització Anual, que té en compte els ingressos disponibles per part del sistema públic de pnesions a mig termini (veure definició específica).

Fons de reserva de la Seguretat Social

Fons especials d’estabilització i reserva destinats a atendre les necessitats futures en matèria de prestacions contributives originades per desviacions entre ingressos i despeses de la Seguretat Social.

Informe de vida laboral

L’informe de vida laboral és un document oficial que contempla tots els períodes en què s’ha cotitzat a la Seguretat Social. Aquest document recull cronològicament totes les empreses amb que s’ha signat un contracte de treball, especificant les dates exactes en què s’ha estat donat d’alta per cada empresa, amb un recompte de tots els dies de cotització. El pot sol·licitar tot aquell que estigui afiliat a la Seguretat Social.

Jubilació anticipada

La reforma permet la jubilació anticipada voluntària als 63 anys (abans als 61), però s’ha d’acreditar un mínim de cotització de 33 anys. Es preveu que en situacions de crisi la jubilació anticipada pugui ser als 61 anys havent cotitzat 33 anys. Però cada any que s’anticipi la jubilació sobre l’edat legal es penalitzarà amb una retallada de la quantia de la pensió. No obstant, la reducció no podrà superar mai el 42% del total.

Jubilació complementària

Per tal de mantenir el nivell d’ingressos que teníem durant la nostra vida activa, podem complementar la pensió pública de la Seguretat Social amb diferents instruments asseguradors i financers que detallem a continuació.

Fons de pensions: patrimonis sense personalitat jurídica, integrats per les aportacions dels seus partícips i els rendiments obtinguts de la seva inversió, minorats en les despeses de gestió corresponents.

Pla de pensions: sistema de previsió personal voluntari i lliure, complementari o no de la Seguretat Social, pel qual una persona fa unes aportacions constants o variables a canvi de rebre rendes capitals en cas de jubilació, supervivència, viduïtat, orfenesa o invalidesa.

Pla de pensions aportació definida: pla de pensions en què es fixen les aportacions d’acord amb un paràmetre determinat i en el moment en què es produeix la contingència es quantifiquen les prestacions.

Pla de pensions prestació definida: pla de pensions en què es fixa la prestació que ha de percebre el beneficiari i es determinen després les aportacions necessàries per a finançar-la.

Rescat: a les assegurances de vida que estiguin al corrent del pagament de les primes, tindran dret, prèvia sol·licitud, a recuperar en efectiu el valor corresponent del capital acumulat en la pòlissa i reflectit en les taules de valors fixades en aquesta. En el cas de les assegurances de jubilació només es pot rescatar en cas d’atur de llarga durada, invalidesa permanent i absoluta o defunció.

Reducció: és la disminució del capital assegurat com a conseqüència de deixar de pagar les primes.

Valor reduït: és la quantitat a rebre al venciment en cas que es deixin de pagar les quotes anticipadament.

Valor de rescat: és la quantitat a rebre en virtut de l'assegurança en cas que es conclogui anticipadament el contracte. Està especificada a l’annex al títol d’assegurança. El rescat de l’assegurança implica la cancel·lació d'aquesta.

Jubilació flexible

Es considera jubilació flexible la que es dóna quan el pensionista ja jubilat decideix tornar al mercat laboral, ja que té la possibilitat de compatibilitzar la pensió amb un contracte a temps parcial, amb la conseqüent minoració de la pensió en funció de la jornada de treball que realitzi. El límit de reducció de jornada se situa entre un mínim del 25% i el 50%, per la qual cosa, el jubilat haurà de realitzar una jornada d’entre el 75% i el 50% de la jornada de treball a temps complet.

Jubilació parcial

Es considera jubilació parcial la que comença després dels 60 anys amb un acord entre empresari i treballador pel qual aquest darrer redueix la seva jornada laboral i el seu salari i accedeix també a la condició de pensionista, sempre que compleixi amb tots els requisits, excepte l’edat, per accedir a la jubilació. Els ingressos es compaginen entre la percepció del salari i la pensió corresponent a la jornada que es redueix. Aquesta altra part de la jornada s’ha de cobrir amb un nou contracte anomenat contracte de relleu.

Nivell contributiu o professional

El nivell contributiu representa aquelles pensions que es perceben de l’Estat quan ha existit una relació prèvia del ciutadà amb la Seguretat Social. Això vol dir que s’ha d’acreditar un període mínim de cotització, és a dir, un temps determinat en què el treballador ha cotitzat, per tenir dret a algun tipus de prestació del sistema públic, en el cas de la jubilació són 15 anys.

Nivell no contributiu o assistencial

El nivell no contributiu representa aquelles pensions que es perceben de l’Estat en cas de trobar-se en una situació de necessitat i sense recursos, tot i no haver cotitzat mai o el temps suficient necessari per percebre prestacions. En el cas de la jubilació els requisits són tenir més de 65 anys, residir al territori espanyol i haver-hi viscut durant 10 anys, dos dels quals consecutius i immediatament anteriors a la sol·licitud de la prestació, a més de no tenir rendes i ingressos superiors als 5.122,5 € anuals.

 

 

 

Directiva de privacitat

Usem cookies per analitzar la navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació. Veure la política de cookies

D'acord